La lluna i les fogueres

Aquest noi, que havia emigrat a Amèrica per alguns anys, tornava finalment a les Langhe, els verds turons del Piemont. Havia fet uns quants diners i potser pensava establir-se definitivament entre aquells terrossos que eren «casa seva». Reveure aquelles terres, retrobar els amics i coneguts que formaven part de la seva infància era, doncs, reprendre el fil de la pròpia història. Els records li venien progressivament a la memòria: els anys de la infància, la imatge d’un país, els seus costums, les seves tradicions, totes aquelles actituds que caracteritzen una societat i que la defineixen. I que alhora condicionen també la gent; des dels qui havien fet la Resistència fins als qui acceptaven senzillament; des dels qui suportaven amb fatalisme la misèria, o s’hi revoltaven, fins als qui, com Valino, posaven fi voluntàriament a aquella vida incomprensible.